Tal i com vos vam anunciar hui dia 5 de gener comença la primera entrega del treball-documental per saber d'on venen les nostres festes i com la política d'aquells temps va influir en elles, formant noves Filaes o fent desaparéixer Filaes ja existents.

En este primer capítol vorem com es feia festa abans dels Moros i Cristians i com s'evoluciona des de la Soldadesca fins a les festes actuals.


1.- ANTECEDENTS DE LA FESTA DE MOROS I CRISTIANS.-

- En este punt ens preguntem d'on ve, quina és la seua història, el seu origen.
A la ment ens vénen imatges de ciutats medievals on es rememoren les victòries dels exèrcits cristians contra les tropes de la mitja lluna, on les milícies locals acompanyaven amb salves d'arcabusseria les imatges dels sants patrons locals.
Simulacres de batalles, alardos o soldadesques conformen estos actes que acabarien sent l'origen d'esta festa.

Simulacres de batalles:

Des del S. XII hi ha notícies d'estos tipus de lluites simulades, però els primers detalls d'estos actes els trobem en el 25 de juliol de 1309 quan les tropes de Jaume I a Ceuta després de la conquesta d'esta ciutat, es van disposar en dos bans per a simular esta batalla i conquistar un castell de fusta alçat en un plaça, oferint-li-la al seu rei.
A partir d'este moment i sempre que es rebia alguna visita extraordinària per a celebrar algun esdeveniment se succeïen estos actes en tot l'Estat.
Estes celebracions costoses de mantindre deixen de celebrar-se a causa de la greu crisi de la Corona Espanyola a finals del S. XVII, només en algunes poblacions concretes s'introduïxen dins de les seues activitats festives, cas d'Alcoi, Alacant o València, que es van prolongar fins al S. XVIII.

Paral·lelament a estos actes ja eren freqüents en la zona valenciana altres festejos orígens de la festa de Moros i Cristians, la soldadesca.

1.1- SOLDADESCA.-

Al contrari que els simulacres de batalles, la soldadesca i alardos no tenien caràcter extraordinari, sinó que estaven integrats en el programa d'actes de les festes patronals i es desenvolupaven sempre que les autoritats ho permetien.
Consistien en exhibicions de rodes de banderes i salves d'arcabusseria que acompanyaven el pas de les imatges dels sants patrons i eren realitzades per les milícies locals, exèrcits formats pels ciutadans de la localitat.
Estes milícies es van formar per a previndre atacs o ajudar a altres localitats amenaçades.

A vegades al finalitzar les processons estos exèrcits dividits en el senyor bans, cristians i moros, representaven una xicoteta lluita per la conquista d'un castell alçat al mig de la plaça.

La soldadesca encara amb prohibicions com les de Felipe V (1707) o Carles III (1771) es va consolidar com la principal festivitat patronal dels pobles.


En el que Bocairent respecta, segons el reglament que reproduïx l'historiador Juan Bta. Perales1 datat en 1643 es llig:
“...la Vila de Bocayrent ha de tindre sempre 100 solados, o siga, una Companyia ...”
Segons l'article quint: “... cada Companyia ha de tindre 4 caps d'Esquadra de a vint i quatre soldats cada una ...” , en l'article sext establix que: “... estes Companyies s'han d'armar respecte d'això de 30 piques, 45 arcabussos, 25 mosquets i que no es puga alterar.”




Soldats espanyols assaltant una ciutat de Flandes. Piquer, Arcabusser i Rodeller, representen els tres cossos del Terç. Gravat flamenc del S.XVI

A causa dels escassos atacs barbarescos del S. XVII, es va apreciar una caiguda d'estes companyies, és per açò que es van obrir a la resta de població, que prompte es va agrupar en elles formant-se així les anomenades “Filaes”. De les Companyies van heretar la seua estructura (100 soldats, un Capità, un Alferes, un Sergent i un Cap) organització interna que encara es troba en la festa de Moros i Cristians.

1.2.- DE LA SOLDADESCA ALS MOROS I CRISTIANS.-

Amb els canvis socials de primers del S.XIX, la ruptura de la societat tradicional cap a un liberalisme i un major protagonisme de la burgesia, la soldadesca es transforma en una festa moderna que ara representa una dramatització enquadrada dins d'una sèrie d'actes que albergaran almenys tres dies; el primer per a les desfilades, el segon per als actes litúrgics i el tercer per a les batalles i ambaixades dels dos bans.
L'estructura dels festejos va canviar així com la composició de les antigues milícies, que passen a ser Filaes formades per festers, que al seu torn estan enquadrades en una institució superior, l'Associació o Junta de Festes.
A Bocairent la soldadesca era organitzada per la Companyia de Soldats de la Vila, formada per arcabussers, piquers i mosqueters, com abans s'ha vist.
Al llarg del S.XVIII les milícies es van convertir en Filaes (Tomasinas, Biscaïns, Mosqueters i Moros Vells), que protagonitzaven els actes.

A finals de 1859 es va reunir el Consell de la Vila per a decidir que classes de festejos celebraria per a complementar la festivitat religiosa del patró.
A causa del clima patriòtic que havia després de les recents victòries al Marroc i a la influència de la localitat veïna d'Alcoi, els vocals van decidir votar a favor de realitzar festes de Moros i Cristians.
Quedant llavors organitzada la festa en dos bans:
- Cristià: Tomasines i Biscaïns.
- Moro: Mosqueters i Moros Vells.

El pas de Soldadesca a Moros i Cristians es va donar a base de respectar el que ja hi havia, fent alguns canvis i introduint elements nous.
Es va introduir un castell de fusta i un text per a les ambaixades, sent els actes els anteriorment citats.

Per esta època va tindre lloc en el terme de Bocairent la Batalla de Camora, entre els carlins liderats pel Comandant General Carlí del Regne de València José Santes i Murgí i les forces governamentals comandades pel Brigadier Valeriano Weyler. La batalla va estar indecisa, per moments pareixia decantar-se la victòria cap al costat Carlí però els que van quedar sobre el terreny van ser els governamentals.
En 1912 els carlins valencians van erigir una creu de pedra en la vall on es va desencadenar la batalla i en el que encara hi ha sepultats components d'ambdós costats. En ella es pot llegir: “Seixanta-dos víctimes, dels seus ideals uns, de la disciplina altres, jauen ací. Honor i glòria a què van morir en el compliment del seu deure el 22 de desembre de 1873. R.I.P.”
Esta creu va ser destruïda en la Guerra Civil, en el seu lloc hi ha una de ferro i en el seu frontal es pot llegir: “Destruïda pels rojos i restaurada en honor dels màrtirs caiguts per Déu i per Espanya. 1939. Any de la Victòria”. I en el revers “Déu, Pàtria i Rei”.

Si enllacem esta batalla amb el tema que ens ocupa ens adonarem del tall que va suposar per a les Festes de Moros i Cristians, del que van tardar alguns anys a recuperar-se.