Filà de CATALANS.-
La tradició manté que a Bocairent va haver-hi Filà de Catalans, la fundació de la qual és posterior a la dels Biscaïns i anterior a 1860, i que en 1873 va desaparéixer.
De la seua existència es té constància per l'Administrador de l'Hospital, qui va anotar un 1871 “Rebent de la Companyia de Catalans 10rs” Els Catalans com els Biscaïns van nàixer del Carlisme però amb el temps van deixar estos ideals. Políticament després del “abraç de Vergara” (1839) els carlins es van escindir en moderats i exaltats, estos últims van ser dirigits pel General Cabrera durant la II Guerra Carlina 81847-499, en la que van destacar “els matiners catalans”, defenent els drets del segon pretendent carlí Carlos VI.
Però a Bocairent la ruptura entre moderats i exaltats es va consumar en 1859 amb la Guerra del Marroc, perquè els carlins van deixar de pertànyer a la Filà de Biscaïns, i van passar a denominar-se Granaders de la Reina i altres en la de Catalans, a causa dels successos de l'època. Amb el “pronunciament carlí de Sant Carles de la Ràpita” (1860), intentant destronar la Reina Isabel II, va nàixer la Filà de Granaders de la Reina, i al mateix temps, davant de la victòria del General Prim al front dels Voluntaris Catalans en la batalla de Castellets, va sorgir la Filà de Catalans, els membres de la qual també es van decantar pel liberalisme, fent-se “alfonsins” a l'abdicar Isabel II en el seu fill Alfons XII (1870). Però els exaltats van continuar existint i no tardaria a formar la seua pròpia Filà amb el nom de “Zuaus”, com veurem.
Segurament la principal característica d'esta Filà, quant a la seua indumentària, seria la barretina catalana.
Filà de CONTRABANDISTES.-
Els Contrabandistes professionals es van fer creditors a figurar en les festes amb ocasió de la Guerra de la Independència, atés que llavors per a lluitar contra els francesos, van sorgir per totes les bandes les famoses “partides i Quadrilles”, integrant les Quadrilla antics Contrabandistes.
No obstant, l'ambient propici per a l'aparició de la Filà de Contrabandistes, ho va crear la idea d'incorporar per a les festes l'escenificació del “Contraban”, en el qual es parodiava humoristicament les persecucions dels Voluntaris Realistes als Contrabandistes professionals que transitaven per la Sierra Mariola.
Amb este transfons sorgix la Filà de Contrabandistes, en la que es manté que “la seua fundació

Contrabandistes va vindre a omplir el buit que l'altra deixava” Respecte a esta afirmació cal dir que, és veritat que els Contrabandistes es van fundar cap a 1860, però no van ocupar el lloc dels Catalans ja que en 1871 esta encara existia, per tant no va ser fins a 1874 quan es va produir tal substitució.
El que va succeir va ser que, els Catalans al no poder continuar mantenint la seua Filà es van passar als Contrabandistes, i si els Contrabandistes han sigut en el passat de tendència liberal moderada i teixidors a mà, es pot suposar que els antics Catalans així ho foren també.
Els Contrabandistes també es van encarregar de l'Hospital, igual que els Catalans, ja que 1873, any de la desaparició d'estos últims l'Administrador va anotar “Per una rifa dels Contrabandistes, 20r”.
Indumentària actual de la Filà Contrabandistes.
Filà de MARINERS.-
Com a testimoni de l'existència d'esta Filà a Bocairent, a més de la tradició es posseïx una papereta de rifa.
La seua data de creació s'ignora, però la de la seua desaparició es data en 1873, poguera ser que amb sincronia amb la seua homònima de l'altre ban, Moros Marinos, es creara cap al 1860.
Pogueren estar inspirades en els successos de
Regne de València, robant l'Eucaristia, a conseqüència dels fets, el regne de València va organitzar una expedició naval per a castigar els moros i rescatar el Santíssim.
Pel fet que fora el Santíssim Sagrament el que protagonitzara els fets, València va mantindre un record del sacrilegi, gràcies als seus gremis, que a vegades desfilaven per la ciutat passejant en les processons eucarístiques dos fragates, una de moros i una altra de cristians, que s'arcabussejaven mútuament.
A Bocairent encara hi ha la de Moros Marinos, no és desgavellat pensar que també existira la de Cristians Marins.