Quant de temps feia que no em menjava un bocata de "LLONGANISSA ESCAMPAETA". Des de que era xicotet allà pels principis de la década dels 90, on les mares et preparaven eixos bocates per berenar, on el pa anava pegant bacs per tots els racons del carrer, perquè sempre estaves jugant a futbol, a pillar, a polis i a cacos, ... i mai no trobaves el moment de pegar-li mossos.

Be, aquest matí he tornat a experimentar eixe gust de la llonganissa escampaeta. Com cada matí he obert la nevera per fer-me l'esmorzar i... altra volta pernil i formatge, altra volta jamón york i... quan he vist un paperet ben rotllaet amb unes llonganissetes (ara n'és l'hora)i això que he fet, furtar-li una llonganissa a ma mare de les que tenia guardades per al sopar.

Estava pensant en eixos bocates que em menjava per als berenars, hi havien de ben apetitosos com els de renyonet fregidet, emperador o fins i tot llenguat o tortilla de carabasseta. També hi havien d'eixos estravagants com els de ColaCao ja fóra amb llet condesada o amb oli, i també d'eixos de sobrassada amb papes, SE'N RECORDEU!!!.

No sé si al estar envoltat de xiquets m'ha fet pensar en això que berenavem de menuts però de veritat, que bé m'ha sabut el bocata de hui.
ALATRISTE