Si fa 15 dies vos mostravem la companyia dels PIQUERS ara és l'hora dels:
L'arcabusser estava proveït d'un arna de foc portàtil, l'arcabús, i com tots dels infants una espasa i una daga. Per a defendre's solia tindre una tros de cuiro que cobria el tronc del cos i un casc de tipus casc (almenys en el segle XVI). A més d'açò equips l'arcabusser portava una bandolera amb 12 estotjos farcits de polvorera negra dosificada, una bossa amb metxes, anella i pedrenyal per a encendre-la i bales de plom. Per fi l'arcabusser portava també un flascó amb la pólvora de reserva, un flascó més xicotet o flasconet amb pólvora negra fina, una baqueta de fusta amb què atacar el cànon i un rascador per a netejar-la.
.JPG)
Arcabusser (segona mitat del segle XVI) carregant la seua arma. Porta un casc, una bandolera, una espasa, una daga, Una tros de cuiro i els dos flascons de pólvora negra (grossa i fina).El mosqueter portava el mateix equipament la seua arma de foc portàtil era el mosquet que era mes pesat que l'arcabús.
Mosqueter, de la primera mitat del segle XVII tirant amb un pesen-te mosquet portat per una agulla de ganxo. Com l'arcabusser anterior el nostre mosqueter porta una bandolera, una espasa, una daga, una casaca de cuiro i els dos flascons de pólvora negra.
Dibuix d'un Arcabús a metxa del segle XVI
El mosquet:
El mosquet portàtil Integra els Terços espanyols En 1567 amb l'expedició del Duc d'Alba a Flandes. El mosquet és més gran (1,3 - 1,6 metre) i més pesat (mes de 10 kg) que l'arcabús, per això s'utilitzava una agulla de ganxo per a apuntar i disparar. Els mosquets tenien també una cadència de tir d'1 tir al minut (cap a falta 44 moviments per a recarregar en 1620). El principal avantatge de l'arma era el pes de la bala (24 - 42.5 g) i la distància de tir efectiu de 50 - 75 metres (distància de tir màxima de 300 metres). La velocitat d'eixida De la bala en els anys 1630 era de 300 m/s per a una bala de 42.5 g. El tir es produïa per mitjà d'una metxa que encenia la pólvora a través del serpentí.
Al llarg del segle XVII, els fabricants d'armes milloraran el disseny dels mosquets per a acabar amb una arma diferent (el fusell de purna) al final de segle de menys pes (6 kg) i utilitzant un sistema de foc diferent utilitzant la purna del sílex.
Dibuix d'un mosquet amb la seua agulla de ganxo.
