Una vegada sorgida la festa i establida com a tal, la música es fa element necessari i imprescindible per al seu desenvolupament.
En un principi (S. XIX) la música que es va utilitzar va ser la de “Xirimita i tabal” a vegades utilitzant-se també fanfàrries militars.

Però és a finals del S. XIX i principis del S. XX quan naix un gènere nou, el gènere de la música festera. Comença a nàixer una música feta per i per a la Festes de Moros i Cristians.


La primera creació que es té notícia és de 1880 amb el pasdoble “dianero” La Primera Diana composta per Juan Cantó Francés i poc després en 1882 Mahomet, també del mateix autor. Estes són considerades les dos primeres peces creades per als Moros i Cristians.
Poc després sorgirien nous compositors i noves obres: El Capitán (1894) de Camilo Pérez Laporta, Mi Barcelona (1911 i Un Moble més (1928) De Juliol Laporta Hellín.
L'aparició d'un gènere específic per al ban moro va sorgir en 1907 amb la primera marxa mora A-Ben-Amet composta per Antonio Pérez Verdú, encara que estudis encara sense concloure apunten que possiblement una altra marxa mora fora la primera, composta per Francisco Esteve Nicolau.

Membre de la banda “La Vella” de Bocairent (Finals S.XIX)

Encara que si s'estudia amb profunditat este tema, ni l'una ni l'altra possiblement tinguen este honor, perquè José Serrano en la seua sarsuela “Moros i Cristians” ja va compondre una marxa mora, i la data de l'estrena de la sarsuela va ser el 27-4-1905.

Per no ser menys els del ban Cristià també van reclamar un gènere propi, i en 1958 va nàixer la primera marxa cristiana, composta per Amando Blanquer Ponsoda amb el títol d'Al·leluia.

Així amb el naixement d'una Festa iniciada en els fets socials d'una època concreta, ha propiciat el naixement d'un gènere musical propi, un gènere únic que bé podria considerar-se com un gènere nacionalista ja que coincidix amb gran mesura en l'època en què naixen els nacionalismes a Espanya.